Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència de navegació. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de no rebre aquestes cookies. Però desactivar algunes d'aquestes cookies pot afectar a la vostra experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i específicament s'usen per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts integrats. Activant-les ens autoritza a utilitzar-les mentre navegueu per la nostra pàgina web
Drama rural considerado una de las cumbres del teatro español del siglo XX.Edición con notas explicativas y de vocabulario, introducción, apéndice y activid
info
Drama rural considerado una de las cumbres del teatro español del siglo XX.Edición con notas explicativas y de vocabulario, introducción, apéndice y actividades.Federico García Lorca terminó La casa de Bernarda Alba el 19 de junio de 1936, es decir, dos meses antes de ser asesinado. El escritor granadino estaba convencido de haber hecho una de sus mejores obras, un "drama rural" que se ocupa de temas graves como el sufrimiento y la muerte de los seres humanos, pero también aborda el amor imposible, el atávico deseo de conservar el honor, el libre albedrío de la mujer ante el varón dominante... De esta obra afirmó Gonzalo Torrente Ballester en su momento que era "la pieza más importante de nuestro teatro contemporáneo".(Edición de Antonio A. Gómez Yebra)